Consells i pautes d'actuació

La bola de foc:

Cal agafar el temps i la cadència necessàries per tal de sintonitzar amb el grup. La durada de la relaxació variarà també en funció del que ens demanin els nens al llarg de la dinàmica. “Ara anem a jugar amb la imaginació. Tanquem els ulls i qui els vulgui tenir oberts els pot tenir oberts, però ho veurà millor amb els ulls tancats. Anem a imaginar-nos que al darrere, a la nostra esquena, tenim una bola de foc. Està lluny, i és una bola de foc que no crema. És de colors vermell i taronja, i una mica lila al voltant… Està lluny de nosaltres i sentim una miqueta la seva escalfor, però molt poc. I no passa res perquè no crema. De mica en mica aquesta bola de foc es comença a moure cap a nosaltres,a poc a poc. I cada cop està una mica més a prop. I no ens passarà res perquè no crema. Es va apropant, apropant, fins que la tenim just al costat de la nostra esquena. Notem com escalfa l’esquena i com, de mica en mica, d’aquesta bola comencen a sortir anells de foc que ens comencen a envoltar la panxa… No ens crema però sí que notem l’escalfor a la nostra panxa, una escafor que ens fa sentir bé i ens ajuda a respirar...Aquests anells de foc,de mica en mica, van pujant per la panxa cap amunt, fins anar envoltant el nostre pit i els nostres braços. També es va estenent per les nostres cames, fins als genolls... Estem dintre de la bola de foc i és molt guai, ens sentim molt bé dintre i estem calentons. A poc a poc aquesta bola arriba fins a la cara i també ens envolta tot el cap. I també ens envolta totes les cames i fins i tot els peus. Estem dintre d’aquest color del foc que no crema, de colors taronja, vermell i una mica lila…Seguim notant l`escalfor a l’esquena. I per tot el cos. Estem respirant molt bé dintre d’aquesta bola… ….. Ara, els braços de foc del cap comencen a marxar, comencen a baixar. I ja notem el front, els ulls i la boca que estan fora dels anells de foc. El coll i les espatlles. Els podem moure una mica perquè estan molt contents d’haver estat amb el foc. També podem moure els dits dels peus i els peus perquè el foc comença a marxar del nostre cos. Podem respirar molt bé i notem que la bola de foc es comença a separar de la nostra esquena. Ara notem com marxen els anells de foc de la nostra panxa i queda molt contenta. Podem moure les mans, els dits i les espatlles perquè ja són fora. Notem com la bola de foc que no crema va marxant de mica en mica, de mica en mica, separant-se cada cop més del nostre costat. I aquesta bola de foc es va fent petita, petita, fins que surt disparada fins als estels i se’n va. Ara ja podem obrir els ulls…”