Consells i pautes d'actuació

Hi ha moments en què els nens ens posen a prova. I el moment de les rebequeries (« pataletas » en castellà) és un dels inoblidables. Sense cap motiu aparent, el nen comença a plorar de forma desconsolada, en ocasions es tira pel terra, crida, pica, es desespera...

Les característiques d’una rabieta són:

- Pot passar en qualsevol moment.

- No hi ha cap raó que expliqui què li passa.

- Ploren més quan els intentem calmar.

- Pot durar bastant.

- Als pares "principiants" els deixa molt descol.locats.

Què cal fer ?

- Identificar que realment és una rebequeria.

- Un cop que ja sabem què li passa, mirarem de guardar la calma i, sobretot, NO EMPRENYAR-NOS.

- És molt important NO FER CAS. Les rabietes es poden convertir en un xantatge emocional als pares per tal que facin el que el nen vol (s’inverteixen els papers).

- Deixar-lo que plori una estona, No fer res en aquests moments.

- Cal anar-lo distraient a mesura que passa el temps, sense gaire èmfasi, donat que qualsevol cosa que fem nosaltres servirà perquè el nen plori més.

- En ocasions va bé que canviïn d’habitació, seguir el passeig que estiguem fent pel carrer,….És a dir, seguir amb normalitat la tasca que estàvem fent.

- Parlar poc i amb seguretat. Hi haurà nens que parlant es calmaran. De totes formes cal que no ens rebaixem a les seves exigències. - No permeteu que us peguin. En tot cas podem desviar la seva ràbia cap a altres objectes, el terra mateix, dient que trepitgi fort i que “el terra té la culpa”, p.ex.

- En tot cas, cal acceptar aquests plors amb comprensió, donat que forma part del desenvolupament psicològic del nen. Cal pensar també que el nen, a la vegada que plora, ens observa. I va mirant a veure què fem nosaltres.

Nosaltres el que fem és sentir i expressar emocions, com:

- nervis

- impotència

- seguretat

- complaença

- carinyo

- contundència, etc.

El nen, amb la seva rebequeria, pot aprendre a incitar l’estat emocional de l’adult que veu cada cop que hi ha una rebequeria.

Rebequeria del nen------->provoca -------------->emoció a l’adult.

Depenent de l’emoció que ens provoqui, aquestes rebequeries s’aniran extingint o s’allargaran encara més en el temps. TOT DEPÈN DE LA NOSTRA RESPOSTA.

En tot cas, si hi ha rebequeries amb més de 4 anys, la situació es pot considerar greu (cal diferenciar quan el nen s’emprenya – que ho fem a qualsevol edat- de quan és una veritable rebequeria, que és molt més greu i aparatós amb cinc anys, p.ex.).

També, depenent de la sensibilitat del nen, podem classificar dos tipus de respostes:

Nens molt sensibles:

- Necessiten que els parlem, buscant la relació personal.

- En ocasions NO poden calmar-se per si mateixos i necessiten que l’adult estigui mínimament per ells. Poden estar més d’una hora plorant i tampoc convé.

- De totes formes cal deixar-los fer almenys 15-20 minuts, depenent del caràcter del nen.

Nens “de sensibilitat interna"

- Totalment impossible de poder parlar amb ells o raonar. Us ho asseguro.

- És més fàcil que parin de plorar de forma espontània.

- Es distreuen més fàcilment que els del grup anterior.

- Tenen més necessitat de descarregar físicament l’energia, donant cops o puntades de peu.

- Necessiten jocs amb emocions (atrapar, amagar, lluita, jocs a les fosques, a disfrassar-se, fer cabanes, etc., tot el que no siguin jocs de taula). Nosaltres, com a educadors, no rebutgem al nen, sinó la conducta que fa. Cal acceptar la seva protesta i fer-los saber que els estimem, però no caurem a la trampa de fer-los cas perquè ploren.